Emocinant i emocionat

Aquesta tarde he viscut un moment d’aquests que ens regala la vida i que amb tots els diners del món seria impossible de pagar. Estàvem a casa dels avis (meus) amb Agus petit i la ieia, esperant que arribes l’avi. Al petit li encanta anar-hi perquè pot veure una de les seues passions, el tractor, una de les primeres paraules que va aprendre i la segona (la primera, evidentment, és mama) que més diu al llarg del dia. Els avis també estan encantats de poder-lo veure com més dies millor i a mi no em costa res pujar-lo i passar-m’hi un ratet o fer alguna altra cosa i tornar més tard a recollir-lo.
El regal de que us parlava l’he rebut quan ha arribat l’avi i Agus s’ha posat nerviós de l’emoció. En aquest moment, he agafat una mica de perspectiva i he analitzat el que estava veient. D’una banda 82 anys d’avi arribant a les 8 pm de descarregar a la cooperativa les olives que ha estat collint durant tot el dia, una feina que a molts joves d’avui en dia ens faria por i que ell fa per amor a la terra. A l’altra banda el meu tresor, un jovenet de 15 mesos que porta el cognom del seu besavi i que enamora només de mirar-lo. Al cap d’un minut ja estaven els dos camí del tractor, un tractor que uneix quatre generacions de la nostra família. Com més hi penso més m’emociono.
De moment ho deixo aquí, penjo les fotos (de poca qualitat però és l’únic que he pogut fer) i queda pendent la reflexió per un altre dia. Això sí, avui dormiré feliç pel meu regal d’aniversari avançat.

Tractor i avis
Anuncis