Arxius

Archive for Desembre de 2008

Sopar de Nadal

25 25UTC Desembre 25UTC 2008 Deixa un comentari



Sopar de Nadal

Originally uploaded by Agus81

Avui es un dia d’excessos i desprès d’un bon dinar i d’estar tota la tarde menjant ha tocat sopar de valent. Però és inevitable, amb tant menjar per casa i la bona companyia no pots fer-hi més.
Ja vindran altres dates, ara el que toca és això.
Bona nit de Nadal.
Enviado desde mi dispositivo BlackBerry® de Orange.

Anuncis
Categories:Uncategorized

Cap de setmana esportiu

15 15UTC Desembre 15UTC 2008 2 comentaris

El dissabte per la tarde els nervis abans d’una prova tan dura com una marato de muntanya es barrejaven amb els del Barça – Madrid.
Alimentació diferent i preparació del material van ser les diferències amb un dissabte normal. A les 10 sopar i partit i fins la 1 tocades no va arribar la calma i la son.
Desprès de les emocions i intensitat del partit i l’hora d’anar a dormir, quan et sona el despertador a les 5.30 penses com et pot agradar això. Però t’aixeques, et prepares l’ esmorzar i comences a posar-te en mentalitat de cursa. Acabar d’ agafar les coses preparades i fer esperar una mica a Lluc abans de sortir camí de Sogorb van ser els següents punts de l’agenda del dia.
A diferència d’altres curses (Volta al Terme de Fondeguilla) aquesta vegada vam arribar amb temps, vam recollir el dorsal i vam tornar al cotxe per escollir l’equipació. L’elecció era difícil però molt important, no cal passar fred, però massa roba et pot portar molts de problemes. Jo vaig escollir pantalons curts normals, samarreta de maniga curta, manguitos, guants, buff estil gorret i Asics Trabucco. Tot bones eleccions, una mica de fresca dalt i calor a les mans al final però una valoració final positiva.
La cursa vaig començar-la bé, però de seguida em va començar a fer mal la panxa (potser per menjar massa o per l’estrès general acumulat) i a apretar-me la bufeta. El segon problema el vaig solucionar ràpid, però el primer no me va deixar menjar fins passada la mitja marató i em va molestar molt. Evidentment el resultat final hagués esta molt similar o idèntic de no tenir aquestes molèsties, però quan forces molt qualsevol problema es maximitza.
Anant al recorregut, la primera part reunia la major part del desnivell positiu i me la vaig prendre en relativa calma. Sempre intentes anar ràpid, però era conscient que la cursa no s’acaba fins els 42 km i si arribaves fus als 5 últims estaves perdut, així que en tot moment vaig intentar no arribar al límit (no sempre ho vaig aconseguir). Per sort el mal de panxa va anar desapareixent i les 2 últimes pujades ja les vaig poder fer millor i vaig encarar la baixada més animat. A més vaig tenir la sort de que 1 km després de començar el descens em van superar 2 corredors del nou club Obrint Traça. Vaig dubtar una mica, però vaig decidir arriscar i provar de seguir-los. El seu ritme era molt bo i segur que em serviria per recuperar moltes posicions, però també podia petar i viure un calvari els kms finals. En canvi deixar-los marxar em farien mes còmodes els últims 15 o 16 kms però en lloc de recuperar posicions n’aniria perdent. El resultat de l’elecció va ser excel·lent (per això dic que vaig tenir sort). La cosa no em va sortir de bades, i el preu van ser uns inoportuns calambres que no em van deixar acabar de donar-ho tot els últims km, però en el global de la baixada i en companyia de Marc Balañà (que va aguantar millor i em va deixar els darrers kms), vaig recuperar unes 10 posicions que em van fer arribar molt content.
A l’arribada vaig anar als massatgistes, que tot i la bona feina no poden arreglar-ho tot ni eliminar el cansament i el mal de cames. Al sortir em vaig gelar i em sentia totalment esgotat. Mentre baixava cap a les dutxes me’n donava compte que estava destrossat. Per sort, la dutxa em va anar molt bé, vaig anar entrant en calor i vaig poder emprendre en ganes l’ avituallament final.
Una vegada recuperat vam poder compartir experiències amb altres companys mentre esperava a Lluc i seguia menjant plàtan i bevent. Uns minuts més tard va arribar Lluc, que va seguir la mateixa ruta que jo però una mica més ràpid ja que teníem ganes de tornar cap a casa.
La tornada va fer-se prou curta, tot i que conduir desprès de tant d’esforç tampoc és massa agradable. Finalment va arribar el descans però ja començant a pensar en la propera cursa.

Avui toca buscar classificacions i fotos, escriure cròniques i descarregar la informació del rellotge que promet ser interessant. Us mantindré informats.

Categories:personal Etiquetes: , ,
%d bloggers like this: