2oo9

El temps segueix volant i com aquell que no vol la cosa ja estem al 2009.
El primer que hem de fer és desitjar que si no pot ser millor que l’any que deixem, com a mínim que sigue igual. Tal i com escric això tinc la sensació que estic dient una animalda; ens han dit tantes vegades que estem vivint la pitjor crisi econòmica de la història que sembla que el mon s’acaba, però la veritat és que jo em paro a pensar un moment i si hagués d’escollir la millor època de la història per viure (pensant en Aguset) no tinc cap dubte que seria l’actual. Només de pensar com havia de ser la infància a principis del segle XX o finals dels XIX (per no anar a l’Edat Mitjana o abans) se’m posen els pèls de punta.
Potser un dels principals factors negatius del moment actual és el sensacionalisme i la exageració constant dels mitjans de comunicació. Aquest Nadal ha estat el tema dels propòsits per a l’any nou. Només sento parlar d’això a la tele i ràdio. Jo la veritat és que no em veig fent una llista de propòsits el dia 1 de gener i mirant més endavant si els he complert, però sentint-ne parlar tant acabes pensant que déus ser un bitxo raro i que tota la resta de la societat sí que ho fa.
A mi em sembla que això ho has d’anar fent contínuament, intentar abstreure’t del dia a dia i analitzar una mica com et van les coses, que pots fer per millorar-les, si estàs satisfet amb el que fas, etc.
Canviant una mica de tema, i anant a coses menys espirituals i més corrents, l’entrada d’any va ser (a nivell personal) fantàstica. Un sopar boníssim (dissenyat i executat per mi) a casa amb Emma i una festa posterior pel poble molt divertida, veient a gent que fa temps que no veia i que tenia ganes de vore i saludar i xalant amb els amics de sempre.
El matí també va començar bé, Agus llevant-se prou tard, una mica de mandreta pel llit i la ja tradicional sessió d’el·líptica escoltant el concert d’Any Nou de l’Orquestra Filharmònica de Viena dirigida aquest any per Daniel Barenboim. La veritat és que no solc escoltar música clàssica, però entrar l’any fent exercici (d’intensitat entre baixa i moderada) amb aquell acompanyament musical i amb el repicó final de la Marxa Radetzky és genial. També és una forma de dir-li al cos que tot continua igual, que l’equilibri esport i oci continua marcant el ritme de les coses i que si, a més a més, se li pot afegir una mica de cultura encara millor.
Acabo, que volia escriure quatre ratlles i això se me n’ha anat de les mans. Us desitjo a tots un Feliç 2009, que pugueu seguir fent allò que us agrade i que si sou dels que us feu propòsits, en pugueu acomplir els màxims possibles.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s