Una altra Travessia Nocturna

Fa aproximadament vaig córrer la meua primera cursa de muntanya. No era una cursa qualsevol, de fet no és ni una cursa, era la Travessia Nocturna Fredes Paüls. Tota una aventura i un gran repte. Vaig aconseguir arribar a Paüls en 7h i 20 minuts, amb un cansament increïble i amb un mal de cames que quasi no em va deixar ni dormir.
L’any passat, un any després del debut, ja havia corregut bastantes carreres, començàvem a ser un grupet més nombrós i els nervis de la primera vegada es transformaven en nervis per veure com aniria, si podria rebaixar el temps, com els aniria als companys, etc. El resultat va ser molt bo, vaig rebaixar la marca 1h i 22′ (gairebé 2′ per quilòmetre). A més, aquesta vegada érem més colla, i resulta molt emocionant esperar l’arribada dels amics, que a més debutaven en una cursa de tanta distància. Al final van arribar tots, cansats però molt satisfets i vam baixar amb mon pare cap al poble i una visita llampec a les festes de la Raval.

Ahir tocava tercera edició i va tornar a ser molt diferent de les anteriors. Aquest any la travessia és un pas més dintre de l’entrenament per a l’Ultra Trail d’Andorra. Això significa preparar-la i correr-la de forma diferent. La preparació no ha existit, he fet una setmana normal d’entrenaments, sense disminuir el volum ni canviar res. A l’hora de córrer, surts sabent que ho podries fer millor, però que l’important és acabar-la sense lesions i arribar el suficientment bé per poder seguir entrenant la setmana següent. Amb aquestes premises vam començar la marxa.

Preparant-nos abans de la sortida.
Preparant-nos abans de la sortida.

De sortida vaig veure que no anava bé, em notava pesat de cames i amb la panxa massa plena. A més, un costipat que vaig arrosegant tota la setmana no em deixava respirar del tot bé. Tot i això (poc més que petites excuses) no anava a mal ritme i confiava en anar fent quilòmetres i sentir-me una mica millor. Em vaig prohibir mirar el temps i anava repassant mentalment el que ens quedava. Vaig passar l’avituallament de la Cova del Vidre i pujant cap a Pallers vaig anar trobant-me millor. A Caro vaig menjar una mica i va arribar el moment dur del dia. Va ser sortir de l’avituallament i posar-se a ploure amb ganes… (demà més)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s