Arxius

Archive for Agost de 2009

Una tarda d’estiu

29 29UTC Agost 29UTC 2009 Deixa un comentari

Divendres a les 17:30, després d’una setmana laboral molt important i bastant exigent comença el cap de setmana. Entre la mandra de l’estiu, el problema a l’ull i altres petites coses he entrenat poc i en tinc ganes. Per l’altre costat, la mandra segueix present i costa decidir-se a sortir totsol. Finalment, i quan s’apropa l’hora en que ja serà massa tard decideixo sortir a córrer un ratet.
Surto i el cap es posa a funcionar, com em passa moltes vegades el primer pensament afecta als blocs:
– Què podria escriure? A quin bloc?
– Ja ho sé, puc parlar del curiós que resulta la mandra de sortir a entrenar i l’enrabiada de no sortir.

Reunir els ànims per sortir costa, és estiu, fa calor, no has quedat, … Però per l’altre costat saps que si no surts després et sabrà mal, que suar una mica i estirar les cames t’encanta i que a casa tampoc tens res millor que fer. Si el dia anterior ja has estat en la mateixa situació i no has sortit, la frustració de no sortir pot ser més gran, però és que al mes d’agost sortir sol costa molt… El bucle pot ser infinit!

Ja tinc un tema i sembla que és bo per al bloc personal (aquest mateix que estàs llegint). Mentrestant, ja estic pujant al Castell per la drecera. Només començar a córrer m’he notat molèsties a un genoll i a la planta del peu. Ara ja no me’n fa, però tenia un altre tema:

Estàs tres o 4 mesos entrenant i corrent molt. Cursa, sortida, cursa, entrenament, … Molta intensitat i reptes molt importants superats amb pocs (per no dir cap) problema físic. Ara, t’agafes l’agost en molta calma, descans, estirar les cames, rodar en bici, caminades cap al tard, … I resulta que cada cop que fas alguna cosa et notes molèsties: un genoll que t’incomoda al caminar, un altre que et fa punxades al baixar, l’esquena. Vol dir això que el cos demana marxa? Jo ho he interpretat com una sol·licitud de baixar el nivell i això és el que faré (si no canvio d’idea ;)) fins a final d’any.

La cosa va bé, m’he trobat amb gent:

  • Un amic i antic company que crec que aviat començarà a fer-nos visites a les curses de muntanya.
  • Un altre que ha corregut molt i que està al corrent d’algunes de les nostres aventures. Va amb un amic i amb nenetes.
  • Dos amics més passejant els gossos i aprofitant per fer una mica d’esport mentre van xerrant

El fet de trobar-te gent sempre t’anima. Quan no és per una cosa és per una altra, però sentir-te acompanyat ajuda. En el meu cas, m’ha fet augmentar el ritme i reunir les ganes necessàries per completar un bon entrenament. Curiosament, les molèsties han desaparegut (tret de la punxada al genoll quan baixo que ja ve de més lluny), estic animat i l’únic problema que em queda és que he sortit massa tard i he d’anar pensant en anar a buscar a Agus.

Com m’han passat tantes coses pel cap, decideixo fer aquest post. Intentar descriure el que penso mentre entreno sol. Per art de màgia, i d’això me n’he adonat després, els blocs desapareixen del meu pensament. El seu lloc l’ocupa la decisió de quin recorregut tinc temps (i ganes de fer), analitzar com està el recorregut de cara a la cursa, pensar que hem de donar-li una empenta definitiva als preparatius perquè ens agafarà el bou, vigilar on poso els peus i secar-me la suor per evitar que entre a l’ull lesionat.

Com sempre em toca apretar perquè faig tard, però estic content. He entrenat bé, avui he fet més del que pensava fer, m’he sentit molt bé, si tinc ganes i temps ja tinc un apunt pensat per al bloc, alegria!

El dia i la setmana (dl a dv) han acabat molt bé. Hem celebrat el Sant els 3 Agus, el Barça segueix guanyant, s’apropen nous reptes i tinc ganes de superar-los. Segurament seguiré explicant-los (algunes coses molt més crípticament que d’altres, que no tot pot ser públic 😦 )

Anuncis
Categories:personal Etiquetes: ,
%d bloggers like this: