Mal moment per a córrer

Fa uns quants dies que estava pensant el post i m’ha caigut del cel un vídeo genial que em va perfecte per il·lustrar-lo. Us el recomano i el podeu anar sentint mentre llegiu la meua modesta opinió (això les dones, que poden fer 2 coses a la vegada, els homes primer feu una cosa i després ja intentareu fer l’altra).


 

Vivim en una societat que valora l’esport, tothom el recomana i enveja els esportistes, tot són facilitats i qui no fa esport és perquè no vol. Si?, jo penso que no. Els nostres herois són futbolistes, 4 jugadors de bàsquet, 2 de tennis i algun altre que ara no em ve al cap, per tant, els esportistes són herois, no? No!  Hi ha algun heroi i la resta són drogats,  són molt dolents i alguns que no veuen que no tenen futur en l’esport.

Al mon aficionat i amateur encara s’està pitjor. En teoria, tots fem esport perquè ens agrada, però alguns tenen la sort de que els prometen que els pagaran, encara que no sempre els paguen, d’altres, tenen la sort de rebre algun ajut i patrocini, encara que de quan en quan se’ls retiren aquests petits suports i d’altres, pos a pagar-s’ho tot i a callar.

Evidentment, si no no em queixaria, jo estic a l’últim grup. Pago per fer esport, no demano ajuts a ningú i, només de quan en quan, em quedo una mica descansat explicant el que hi ha i fent callar alguna boqueta. També és veritat que m’encantaria rebre una ajudeta de quan en quan, encara que fos simbòlica i que em fes canviar de grup, però em temo que tardarà en arribar. Abans de continuar amb les queixes, i enllaçant una mica amb la història del vídeo, tinc la sort que m’agrada córrer. Bé, m’encanta córrer, anar en bici, nedar i fer qualsevol cosa on l’únic que compta és el meu esforç. Aquesta sort, com explica perfectament el vídeo, fa que la recompensa sigui molt superior al cost i em fa pensar que seguiré corrent per molts anys si el físic i el que no és físic m’ho permeten. Però tot i la recompensa, igualment hi ha coses que em fan enfadar i ara, aprofitant que comença l’any i el comptador està a zero, les posarem per escrit, per saber on estem, el suport que rebem els esportistes i la voluntat que s’ha de tenir per seguir fent esport:

  • Vull fer esport, m’he de federar. Com sobretot corro per muntanya, pago els 72 € de la llicència de la FEEC, que en teoria em serveix per córrer, fer BTT, escalada, alpinisme, etc. Però resulta que no, que si vaig a una marxa de BTT he de tornar a pagar, perquè la FCC té una altra llicència. Total, que si em faig mal (corrent, en bici o com sigue), he de preocupar-me d’avisar a la federació, si no ho faig, el CAP  o l’hospital facturaran la cura i em tocarà pagar-la a mi. És a dir, si et fas mal fent esport pagues, si et fas no fent esport ho tens gratis. Evidentment, si fas més d’un esport, has de tenir una llicència federativa de cada esport i anar pagant entre 50 i 100 € a l’any “per si de cas”.
  • Organitzo un esdeveniment esportiu; prepara’t. Assegurances, permisos, favors, patiments, … Gens recomanable si no tens molta il·lusió i molta gent en ganes de col·laborar.
  • Vols participar en una cursa que es fa lluny? A pagar. Un parell d’exemples personals (ho sento, és un blog personal això); acabo de participar a una cursa de 42 km a Font-Romeu, 330 km d’anar i 330 de tornar (amb peatges i gasolina), mínim una nit d’hotel (en van ser +) i el menjar, pago la inscripció (30 €) i em preocupo per a que conste el nom del meu poble a la inscripció i les classificacions, hem de fer país. La cursa perfecta, 2 o 3 caigudes però això és normal, la final 27è de la prova reina del cap de setmana (en total 1.200 inscrits en les 3 curses), i jo cap a casa d’allò més content (i 300 o 400 € menys). A l’estiu, repetiré al Pirineu, li tocarà a Andorra, allí seran 330 km més d’anar i 330 de tornar, les nits d’hotel (3 o 4 mínim), les sabates que hauré gastat des d’ara fins la cursa (dos parells a 100 € cadascun), la insripció (90 €) el material de la cursa (algun ja el tinc, però motxilla, paravent, manta de supervivència, …)  i al final, si ho aconsegueixo, una altra vegada el meu nom i el del meu poble a a la classificació i jo content i cap a casa, a explicar-ho al blog i comentar-ho als concerts de l’Ermita.
  • Però sortim a la tele, això no ho pot negar ningú. Ara estem en boca de tothom perquè les metges diuen que els esforços intensos prolongats poden provocar arítmies i altres problemes cardíacs. Només faltava això!! “ja ho deia jo que això no podia ser bo” i t’ho diu el tio que es passa les tardes al bar fent cerveses!! “Tant d’esport, tant d’esport.. esteu dolents”. Si ja ho sabem, però que no heu sentit el vídeo? Això ens agrada!! Que no és el millor per al cor? Ho tindrem en compte, però critiqueu a uns altres, que en teoria fer esport estava ben vist.

En definitiva, que correm per coses com les que diu el vídeo: Estan completamente locos; Se inscriben en todas las carreras pero saben que no ganarán ninguna, Respetan al último y al penúltimo, Conversan sin miedo durante horas con ellos mismos, Yo les he visto, no están bién! Ens agrada fer-ho i ho seguirem fent, però també ens agrada sentir-nos respectats, ens encanta sentir-nos valorats i estem cansats de màrtirs.

Salut!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s