Arxius

Archive for Juliol de 2012

Regals

17 17UTC Juliol 17UTC 2012 Deixa un comentari

El diumenge a migdia, després d’haver acabat la Ultra Mític d’Andorra, anàvem a la zona on ens havien de donar l’obsequi de finishers, un premi per haver aconseguit acabar el nostre repte, una recompensa al que fem. Però aquest regal no era el que ens farà recordar aquest cap de setmana, el meu regal l’havia començat a rebre el dijous per la tarda, compartint viatge i base d’operacions en Lluc, trobant-nos en Juanjo Oliva al recollir el dorsals i aparcar la furgo al costat del seu cotxe. El regal havia continuat el divendres pel matí amb la sortida dels valents de la Ronda, una sortida on a més d’animar a Lluc i Juanjo, havia pogut donar forces al Jordi, amb qui havia compartit últimes hores a l’Emmona i on també em vaig trobar amb el Francesc, també conegut de l’Emmona i amb qui vaig poder xerrar després de la sortida i quedar per veure’ns a l’hora de recollir els nostres dorsals.

Parlem moltes vegades del companyerisme i el bon ambient que es respira a les curses de muntanya. Amb comptades excepcions, això és així, però no sempre és tan fàcil veure i no sempre es té la sort de conèixer a gent tant bona. Jo he tingut aquesta sort i he pogut tenir el meu regal abans de començar un repte com aquest, de 112km i més de 9000 mts de desnivell positiu. Deia que havia quedat amb el Francesc i l’Eli a les 10:30 per recollir els nostres dorsals i motxilles. Hi vaig anar abans, no podia dormir, i una vegada recollides les meues coses, vaig esperar-los a la porta. Ens trobem, fem la cua per recollir les seues coses i comencem a parlar de la cursa. Dubtes, nervis, curiositat, incertesa, tot es barreja per crear l’estat d’ànim que ens ataca abans de cada cursa, i que aquesta vegada és més marcat ja que tenim tot un dia, fins les 11 de la nit, per pensar en la sortida.

Anem xerrant, comentant la jugada i acabem amb una invitació per dinar, no em puc queixar, de dinar un plat fred al cotxe passo a tenir un plat calent a taula i companyia, segur que així el dia passa més ràpid. Marxo un moment fins al refugi de Sorteny, tinc ganes de veure i animar a Lluc, però no sé si arribaré a temps. Un quart de cotxe, mitja hora caminant i quan arribo fa 20 minuts que han passat, quina llàstima. Desfaig camí i medito entre anar a Arcalís o dinar. Com no he avisat que podia fer tard i no vull que m’esperin, decideixo anar a Ordino a dinar, potser després tinc temps de pujar fins Arcalís.

Dit i fet, quan arribo els macarrons ja brillen! Formatge, tonyina, carn, … no em falta de res. Qui m’ho havia de dir, millor companyia impossible i ja quasi són les 3, les hores volen. Ens tornem a separar, temps de migdiada, en el meu cas, viatge fins a Arcalís per veure a Lluc, per acabar tornant pel mateix camí després d’arribar 30 minuts després que ells, no estem de sort. Al tornar una estona de migdiada després de preparar les bosses que m’esperaran a la Margineda i a les Bordes d’Envalira. Cal estar concentrat i posar tot el que pugui fer falta, que avui no hi ha comodí en forma d’assistència personal. Aconsegueixo dormir mitja horeta, temps suficient per comprovar que el matalàs està punxat, ja que em desperto amb el cul al terra. Apartament 303 i anem altre cop junts cap al briefing. Poques novetats, però ambient de cursa i previsió del temps, tot és important per acabar de decidir roba i complements.

Arribaria l’hora de separar-nos, però el meu regal particular no acabava aquí, i acabo un altre cop a l’apartament per descansar, berenar/sopar i “amanir-me” (preparar-me) abans de la sortida. Realment estic molt agraït a l’Eli i el Francesc, abans de començar la Ultra ja em podia donar per satisfet, dos nous amics gràcies a les curses i un dia perfecte, espero poder compartir moltes curses amb ells.

Des de les 7 fins les 11 les hores passen més poc a poc, intentem dormir sense massa sort, menjar sense passar-se, nervis, ànims, mandra, … finalment anem cap a la zona de sortida, més coneguts, més ànims i una bona foto, on tots els que hi sortim vam aconseguir ser finishers, tot un èxit.

Durant la cursa vam tenir múltiples regals més; companys amb qui comparteixes hores i patiment, amics que pots acompanyar i admirar al mateix temps, patiment en no saber com estava Lluc, paisatges indescriptibles, dolor i satisfacció units, voluntaris i voluntàries que sempre se superen i un seguit de sensacions difícils d’explicar però que ens fan repetir una vegada i una altra aquestes aventures increïbles.

A l’arribada, vam anar repetint les emocions del principi, però amb un altre ordre i, aquest cop, ja definitives. Un honor poder arribar amb Juanjo i compartir les darreres hores de cursa amb tot un crack com ell, impressió i alegria al veure el temps i classificació del Francesc, incertesa per l’estat de Lluc que es transforma en admiració i satisfacció al veure’l arribar i obrir la porta de la furgo. Sinceritat al poder felicitar en persona al Francesc i també al Jordi, mentre estan esperant l’arribada de l’Eli, que fa un gran temps tot i que ella encara volia haver-ho fet millor (motivació perfecte per entrenar encara més fort i aprofitar l’experiència per millorar temps). Finalment, després d’un llarg matí en companyia, recollida d’obsequis, dinar en grup i, després de compartir conversa en altres companys, comencem a marxar direcció a les nostres terres, seguin la corrent del rius fins a casa, on reprendrem el curs de les coses, amb una altra aventura a l’esquena i ànims renovats per seguir tirant endavant amb el dia a dia.

Gran satisfacció, regals continuats i un grup que es va ampliant i que fa crèixer, de forma proporcional, la nostra afició per la muntanya, les curses i l’esforç compartit.

Categories:Curses, personal
%d bloggers like this: