1O

Agafant distància, 15 dies després del referèndum, les emocions del moment van tornant al seu lloc i els sentiments que queden no són tant intensos, però ja saps que seran definitius, que són teus i mai ningú te’ls podrà prendre.

He llegit molt sobre aquests sentiments, sobre el què vam viure i com ho vam viure i així he après que, més o menys, van ser emocions compartides, de poble, en el sentit social de la paraula. Va ser molt intens, personalment de lo més intens que he viscut mai i va reforçar molt la sensació de pertinença, d’esforçar-nos per un objectiu compartit, d’unió per defensar allò que volem. Hem deixat de ser quatre gats ben avinguts (no sempre), per passar a ser un poble empoderat.

Per bé que això és molt bonic, únic i quasi irrepetible, no ha estat el què m’ha fet tornar les ganes d’escriure i parlar una mica de mi. Aquests dies també s’ha parlat molt de l’amistat, de les relacions i de la suposada fractura social. En referència a aquest tema, us recomano aquest article, molt encertat i que parla de les converses i comentaris a facebook, explicant que potser no és el millor lloc per discutir temes on els matisos són importants i que sempre s’encaren millor parlant cara a cara. Personalment, he evitat debatre amb amics que pensen diferent via aquesta xarxa social, en part per mandra, ho he de reconèixer, però sobretot perquè no m’hi sento còmode, em sembla un tema important i he vist poques converses a Facebook, sobre temes importants i partint de posicions contràries, arribant a bon port.

Però tampoc volia parlar de Facebook, del que volia parlar era de l’amistat i, més concretament, de les meues amistats. Evidentment, si algú el consideres amic teu, és perquè hi tens afinitat, que és una persona amb la que comparteixes coses i t’agrada viure moments junts. Hi ha moments en la vida en que t’apropes més a algunes d’aquestes persones i d’altres temporades en què físicament n’estàs més lluny, però tries els teus amics i el normal és estar-ne content. Aquests dies tot això s’ha quedat curt, molt i molt curt. M’he emocionat veient la feina incansable d’algun d’aquests amics. M’he emocionat, encara més, llegint agraïments d’altres amics per aquesta feina i, tancant el cercle, encara més en la resposta d’aquest treballador incansable.

M’he sentit molt afortunat llegint textos d’amigues a Facebook. Textos d’una qualitat brutal, expressant sentiments, opinions o vivències. Ens coneixem, parlem, sortim i ens ho passem bé, però em causa una gran admiració aquesta capacitat d’escriure, que no coneixia i que m’encanta (sí, tinc una mica de debilitat per la lectura).

Admiro també la capacitat de donar suport quan algú ho necessita. Grups de Whatsapp interrelacionats, on algú demana consell per ajudar una altra persona o grup de persones, amb problemes per gestionar tot aquest torrent d’emocions que vivim dia a dia. O l’anàlisi del que va passant, punts de vista diferents al meu, que m’ajuden a definir la meua opinió o modular-la.

Compartir de nou moments, aportar el meu granet de sorra a la gran feinada, moltes vegades a l’ombra, d’altres d’aquests amics. En definitiva, veure que tinc molta sort de formar part d’aquest col·lectiu de gent tant brillant, que en moments únics no només hi són, si no que destaquen i et fan sentir molt i molt afortunat.

Queden pendents alguns coneguts, que també són brillants, i els de casa, que ja sabia com de bons són i no fan res més que confirmar-ho cada dia, però guardarem una mica d’energies per properes publicacions, aquesta vegada tenia ganes de parlar d’amics i amigues.

Anuncis