Arxius

Archive for the ‘feina’ Category

Objectius, motivació i decepcions

23 23UTC gener 23UTC 2011 Deixa un comentari

Principi d’any, principi de temporada i moment de pensar en el que ens espera els propers 12 mesos, que volem fer, que pensem que farem i com intentarem fer-ho. Són uns moments molt importants, deixar-se portar pel destí pot ser més còmode, però tenint en compte que la majoria no creiem en la reencarnació i que això del més enllà ningú ha aconseguit comprovar-ho, penso que val la pena intentar aprofitar el temps que tenim per davant.

Feta la introducció, intentaré explicar perquè penso que són tan importants aquests moments, quins beneficis obtindrem si l’encertem i les conseqüències negatives d’un o diversos errors en les previsions.

Quan iniciem aquestes reflexions, pensem en uns objectius. Ho fem a casa, a nivell familiar, ho fem en la feina o amb els estudis, ho fem amb el nostre entreteniment i, fins i tot, ho fem a un nivell més general quan pensem que podem millorar de nosaltres mateixos. Aquests objectius, seran la nostra motivació, seran els que ens marcaran un camí, els que ens ajudaran a superar els moments difícils, els que ens donaran petites satisfaccions quan veiem que avancem, però també seran els que podran desmotivar-nos si passa el temps i no s’apropen, els que ens recordaran on volíem arribar i on ens estem quedant, els testimonis del nostre fracàs. Sabent això, hem d’intentar ser realistes al fixar-los, flexibles si cal canviar-los i suficientment intel·ligents per saber usar-los en el nostre benefici, però sense caure en la condescendència; només si fem tot això, tindrà sentit plantejar-se objectius.

Malauradament, la major part d’anys i per a la majoria de gent, no podrem assolir tots els objectius marcats a tots els nivells de la nostra vida. Hi haurà moltes vegades en que ens quedarem prop de fer-ho, d’altres ens quedarem molt lluny i, quan veurem el fracàs, un profund sentiment de decepció ens atacarà. És un sentiment perfectament normal, estic segur que fins i tot els grans triomfadors l’han sentit en alguna ocasió, però no l’han deixat créixer, s’hi han enfrontat i han treballat per donar-li la volta i transformar-lo en una motivació més, en un motiu més per seguir intentant-ho, per dedicar-hi un últim esforç, o un penúltim, que mai se sap el que vindrà.

Aquesta és la teoria, un text senzill i “amb final feliç”, de vegades molt difícil d’adaptar a la realitat, que és molt complexa, de vegades perversa i rematadament injusta, però que ve com ve.

Espero que us pugueu plantejar molts objectius i que siguen ben atractius, que treballeu per assolir-los i que ho aconseguiu. Jo ja ho he fet, de fet, jo sóc d’anar fent-ho contínuament, de fer una mica d’abstracció, intentar veure on estem, de recordar on m’agradaria estar i d’esforçar-me per aconseguir estar-hi. També és veritat que per algunes coses sóc més dur amb mi mateix i per a d’altres ho sóc menys o que per a algunes coses em costa menys esforçar-me i per a d’altres no hi ha manera, però és el que hi ha 😉

 

Anuncis
Categories:Curses, Família, feina, personal

Contrastos

6 06UTC Juny 06UTC 2010 Deixa un comentari

Molt de temps, massa, ha passat des de l’última entrada, una entrada molt comentada que, precisament per això, m’ha fet més difícil tornar a escriure. Però aquesta setmana, mirant la data d’aquesta última entrada m’he decidit a tornar a escriure.

Si a aquestes ganes li afegim l’intens dia que vaig viure dijous, llevant-me a les 5 i arribant a casa a les 22 tocades, passant nervis ja des de primera hora quan no trobava les claus del cotxe, assistint a un Fòrum amb algunes de les persones més influents (i amb més poder) del nostre país, dinant ràpidament i escoltant durant la tarda als responsables del Servei d’Ocupació de Catalunya i del Programa de Desenvolupament Local, me trobo en que tinc el material suficient per escriure un post interessant (com a mínim per a mi).

Al títol parlo de contrastos perquè aquesta és la sensació en que vaig acabar el dia (tornar en tren en dóna la possibilitat de reflexionar sobre el que has sentit i t’han explicat durant el dia). Pel matí vam assistir al Fòrum Catalunya Món, espai on gent tan coneguda com Antoni Brufau (Repsol-YPF), Salvador Alemany (Abertis), Pedro Nueno (IESE), Jaume Roures (Mediapro), Josep Huguet (DIUE) i altres ponents van donar el seu punt de vista sobre la nostra situació econòmica, la nostra competitivitat i el nostre futur en el marc de l’economia global. Per estrany que pugui semblar, els ponents van fer un dibuix moderadament optimista de la nostra situació, van argumentar aquest discurs i van explicar-nos el que ells consideren important per encarar aquest futur de manera adequada. És veritat que en alguna ocasió van ser una mica obscens amb els seus comentaris (com dir que la nostra economia té unes bases sòlides quan estem al 18-20% d’atur), però en línies generals van ser aportacions interessants, anàlisis acurats i punts de vista a tenir en compte per la importància de les persones que els feien i per la perspectiva que poden tenir ells des de la seua situació (molt diferent de la nostra).

El contrast va venir a la tarda, a la seu del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el lloc on cada nou aturat representa un drama i cada nou ocupat un èxit, la primera línia de la lluita contra l’atur i on s’és més conscient de la dramàtica situació que està vivint la nostra economia. Allí no serveixen de res els grans discursos o els titulars de premsa i el contrast amb el matí va ser molt fort. Per si amb els conceptes no n’hi havia prou, el decorat acabava de marcar les diferències. Al matí l’Auditori, tratges, corbates, grans pantalles, bon so, cofee-breaks, etc., a la tarda un soterrani, tothom més informal, el menjador de l’edifici i contacte directe entre els que parlaven i els que escoltàvem.

El que fa reflexionar de tot plegat és que tant al matí com a la tarda estaven parlant de la mateixa realitat, que els que en parlaven tenen tots responsabilitats en la presa de decisions, però que tenen percepcions molt diferents d’aquesta realitat, prioritats diferents i, en alguns casos, interessos també diferents. Jo, personalment, em quedo amb les reflexions de la tarda, amb les dels que veuen gent a les OTG, amb els que veuen les xifres d’atur com un fracàs personal o els nous contractes com a petits èxits, amb els que treballen cada dia per intentar solucionar problemes dels altres.

Tranquils, ni visc als núvols ni ahir vaig passar-me amb les cerveses, tot això és una mica utòpic i, possiblement, si la setmana que ve tornés a escriure sobre això escriuria de forma diferent, però avui m’ha sortit així. Per cert, m’agradaria molt veure un debat entre alguns del matí i algú de la tarda, seria MOLT interessant, però em sembla que també és molt difícil fer baixar els Déus a la terra.

Fins aviat!!

Categories:feina, Política

7x24x365

19 19UTC Desembre 19UTC 2009 Deixa un comentari

Des de fa molt de temps uso com a pàgina d’inici habitual el lector Netvibes. Allí tinc les fonts RSS de molts blocs i pàgines que pel que sigue em semblen interessants i/o m’agraden. Fa poc, han començat a provar la versió amb format Reader i la veritat és que m’agrada molt. Tot aquesta explicació una mica estranya ve perquè una de les opcions que permet aquesta versió és la de marcar entrades per llegir més tard. Amb aquesta opció puc senyalar les entrades que considero interessants i més tard les recupero per comentar-les i treure’ls profit.

Una d’aquestes entrades, precisament aquesta que us enllaço la vaig trobar particularment interessant i motivadora, a més d’estar relacionada amb un tema que últimament tracto bastant a la feina i al dia a dia. El bloc en qüestió és d’un jove emprenedor establert a Texas i que ha fet fortuna creant i venent negocis. Amb els diners que ha guanyat es dedica a patrocinar projectes que li semblen interessants, dirigir el seu equip d’NBA, emprendre nous negocis i escriure al seu bloc, una barreja d’opinió, arrogància, vivències i consells.

L’article a que faig referència hauria de llegir-lo qualsevol emprenedor o persona amb ganes de ser-ho. Comença explicant que juga habitualment a bàsquet perquè li encanta competir, perquè descarrega tensions i li serveix com a vàlvula d’escapament i moment de reflexió. Però aleshores comença a explicar que és el que realment sacia el seu instint competitiu, on treu el millor de si mateix i li exigeix la màxima atenció i dedicació. I és l’esport dels negocis. Un esport sense normes, on competeixes amb i contra un nombre il·limitat de rivals, durant un temps també il·limitat i sense un sistema de puntuació definit. Un esport que es juga 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i 365 dies a l’any. Un joc on no et pots relaxar, on cada dia has de guanyar; una competició que fa girar tota la teua vida, tot allò que fas o deixes de fer al seu voltant.

Després d’una enumeració de tot allò que considera clau explica com d’afortunat se sent de disposar d’un coixí financer que li ha permès passar d’aquesta dedicació 24x7x365 a 18x7x365 i posar la família com a primera prioritat.

Si sou emprenedors i us pregunteu perquè, si us falta una mica de motivació o si esteu a punt de fer el pas, dediqueu-li el temps suficient a la lectura del post, segur que no us en penediu.

Categories:feina, personal
%d bloggers like this: